domingo, 13 de febrero de 2011
Comentari: le filadores
Les Filadores (Las Hilanderas) és una de les obres més interessants del pintor Diego Velázquez, gran pintor de l'època barroca, va pintar aquest quadre l'any 1657. La tècnica utilitzada és pintura a l'oli sobre tela, a principis del segle XVII l'obra va formar part de la colecció reial i més endavant va formar part del Museo del Prado. És d'unes dimensions bastant grans 222cm x 293cm.
De dreta a esquerra, una dona vella que representa la deesa Minerva que fa girar una roda per filar mentres observa una noia que surt de darrera la cortina, a l'esquerra veiem la jove Aracné preparant el fil per teixir un tapiç mentres una aprenent l'observa amb atenció. En primer pla veiem aquestes quatre dones i en segon pla, tres dones maravellades observant un tapiç que havia confeccionat Aracné.
Podem veure com en aquesta gran obra predominen les línies corbes, ja que representa una acció totalment qüotidiana. Hi ha pocs colors i molt apagats, podriem dir que és una pintura quasi monocrom, no i destaca cap color en concret. La llum és real, el quadre es veu il·luminat tan sols a la part del darrera, gràcies a la llum que entra per un cel-obert mentres que a la part del davant és bastant fosca. Es pot aprecia totalment la profunditat que ha utilitzat l'autor, la imatge esta en moviment ja que les filadores repreenta que estan treballant en els seus tapissos. L'estil és barroc ja que aquest autor es troba en la seva màxima esplendor en aquesta època.
Aquesta pintura és una fàbula mitològica. Aracné, la jove que està d'esquenes i il·luminada filant tenia molt bona mà fent tapissos, la deesa Minerva protectora de les arts, és més vella representant sabiduria, desafia a Aracné amb un concurs, la jove la guanya i la deesa molt enfadada, la converteix en aranya, obligant-la a teixir eternament. Al fons hi ha el tapiç d'Aracné que representa un quadre de Tiziano, en el qual Velázquez li fa un homenatge.
El va encarregar Pedro de Arce, per decorar el seu palau.
De dreta a esquerra, una dona vella que representa la deesa Minerva que fa girar una roda per filar mentres observa una noia que surt de darrera la cortina, a l'esquerra veiem la jove Aracné preparant el fil per teixir un tapiç mentres una aprenent l'observa amb atenció. En primer pla veiem aquestes quatre dones i en segon pla, tres dones maravellades observant un tapiç que havia confeccionat Aracné.
Podem veure com en aquesta gran obra predominen les línies corbes, ja que representa una acció totalment qüotidiana. Hi ha pocs colors i molt apagats, podriem dir que és una pintura quasi monocrom, no i destaca cap color en concret. La llum és real, el quadre es veu il·luminat tan sols a la part del darrera, gràcies a la llum que entra per un cel-obert mentres que a la part del davant és bastant fosca. Es pot aprecia totalment la profunditat que ha utilitzat l'autor, la imatge esta en moviment ja que les filadores repreenta que estan treballant en els seus tapissos. L'estil és barroc ja que aquest autor es troba en la seva màxima esplendor en aquesta època.
Aquesta pintura és una fàbula mitològica. Aracné, la jove que està d'esquenes i il·luminada filant tenia molt bona mà fent tapissos, la deesa Minerva protectora de les arts, és més vella representant sabiduria, desafia a Aracné amb un concurs, la jove la guanya i la deesa molt enfadada, la converteix en aranya, obligant-la a teixir eternament. Al fons hi ha el tapiç d'Aracné que representa un quadre de Tiziano, en el qual Velázquez li fa un homenatge.
El va encarregar Pedro de Arce, per decorar el seu palau.
miércoles, 9 de febrero de 2011
miércoles, 2 de febrero de 2011
ART NEOCLÀSSIC
El neoclassicisme té les següents característiques:
- va sorgir a França
- van fer les primeres coleccions i museus
- tenien el mateix gust i manera de fer que els romans en l'arquitectura
- copiaven amb models vius
- es van formar acadèmies d'art en aquest període
- els agradaven les coses antigues
- volia expressar: llibertat, igualtat i freternitat
Arquitectura:
- proporcionada, armònica i equilibrade
- sobrietat decorativa
- predomini de la horitzontalitat
- es pot veure el material de contrucció
El Museu del Prado es un exemple clar d'aquest període, volien que tot tingues una funció diferent i útil.
Escultura:
- utilitzaven materials nobles (marbre, bronze...)
- escultures no policromades
- models joves
- té diferents punts de vista, es pot observa des del punt on vulguis
- funció decorativa
- interés per l'anatomia humana
- perfecció técnica, que pot arribar a sembla pell
- temàtica mitòlogica
Pintura:
- no s'assembla a la grega ni a la romana
- temàtica clàssica
- composició molt marcada, normalment triangular
- funció didàctica
- temàtica propagandística o temes actuals
El Jurament de los Horacios és una de les pintures més neoclassiques.
Els artistes del neoclassicisme eren:
- va sorgir a França
- van fer les primeres coleccions i museus
- tenien el mateix gust i manera de fer que els romans en l'arquitectura
- copiaven amb models vius
- es van formar acadèmies d'art en aquest període
- els agradaven les coses antigues
- volia expressar: llibertat, igualtat i freternitat
Arquitectura:
- proporcionada, armònica i equilibrade
- sobrietat decorativa
- predomini de la horitzontalitat
- es pot veure el material de contrucció
El Museu del Prado es un exemple clar d'aquest període, volien que tot tingues una funció diferent i útil.
Escultura:
- utilitzaven materials nobles (marbre, bronze...)
- escultures no policromades
- models joves
- té diferents punts de vista, es pot observa des del punt on vulguis
- funció decorativa
- interés per l'anatomia humana
- perfecció técnica, que pot arribar a sembla pell
- temàtica mitòlogica
Pintura:
- no s'assembla a la grega ni a la romana
- temàtica clàssica
- composició molt marcada, normalment triangular
- funció didàctica
- temàtica propagandística o temes actuals
El Jurament de los Horacios és una de les pintures més neoclassiques.
Els artistes del neoclassicisme eren:
- Jaques-Louis David
- Ingres
- Cànovas
- Thorbaldsen
- Goya
- Redoux
- Proudom
- Ingres
- Cànovas
- Thorbaldsen
- Goya
- Redoux
- Proudom
Suscribirse a:
Entradas (Atom)