HISTÒRIA DEL SEGLE XX

HISTÒRIA DEL SEGLE XX

El segle XX es caracteritza per els avenços de la tecnologia( automòbil) , la medicina i la ciència, però també per la guerra i diferències econòmiques entre paísos. En els últims anys ha començat la globalització.

Durant el 1900 va surgir l’automòbil. Henry Ford va adelentar una revolució en el sistema de preducció indústria que va posar a proba amb la fabricació del seu Model T.

Al 1905 va tenir lloc la Guerra ruso-japonesa que va enfrontar l’imperi del sol neixent amb l’impreri dels Zares de Rusia. La guerra la va guanyar Japó va ser una gran sorpresa per el món occidental. Rusia es va convertir en una nova gran potència mundial.

L’imperi Alemany va comença a forjar en tron a Prusia des del reinat de Frederic II el Gran, consolidan-se de manera definitiva en les últimes dècades del segle XIX gràcies a Otto von Bismarck. Els primers anys del segle Alemanya havia arribat a una possició en Europa massa crusial per els interessos de les altres potències, especialment es veien amenaçats Gran Bretanya i França, el que els va portar a suscriure la trucada Entrente Cordiale. El desoarrollo militar i industrial d’Alemanya era molt difícil d’aconseguir i durant l’intent de Prusia per aconseguir-ho va portar-los a la Casa de Austria a perdre temporalment el seu estatus de potència continental.

El 1914, va començar la Primera Guerra Mundial, es va iniciar amb un conflicte europeu que va acabar amb el suport de les principal potències mundials. Va començar amb l’asecinat del arxiduch de Sarajevo.

Despres de que es desarrolles la guerra durant quatre anys, els perdedors van ser Aústria i l’Imperi Rus, la qual va desapareixa la monarquia, per donar pas a un nou sistema de govern, el Bolxevisme amb Lenin al capdavant.

Els Estats Units i Japó es van convertir en dues potencies mundials molt importants. Alemanya va perdre el seu imperi colonial, França que havia guanyat la guerra ho va perdre tot. Gran Bretanya estava menys afectada que França i més tard va està igualada amb els Estats Units.

El 1920, al acabar la Primera Guerra Mundial, es va formar la Societat de Nacions, la qual es va fer amb la fi d’evitar un altre conflicte. L’Imperi Rus va passar a ser la URSS amb Lenin que va fer un govern governat pel proletari.

Els Estat Units es van recuperar molt ràpid economicament, peró el 1929 van entrar en crisi “gran depresió”. Argentina va passar a ser un dels paisos més ric del món.
Alemania incumplia el Tractat de Versalles i tenia el sistema financer en una gran crisi. França hi havia descontantament social que provocava una inestabilitat política permanent. Japó anava colonitzan Asia, com Corea i algunas colonias de China. També va aconseguir unes colonias que Alemanya tenia al Pacífic.

Durant el 1930 va anar creient el descontentament dels Alemanys i va fer que en Hitler es proclamés l’ider del país el 1933 gràcies a les eleccions. Alemanys va deixar de vanda a la República de Weimar i al igual que Itàlia amb en Benito Mussolini es van convertir en un esta totalitari. Alemanya va tornar a crèixer economicament gràcies a l’indústria i les inversions de l’estat en infrastructures. Japó es conselidaba a Asia afectant interessos d’Europa i EEUU. L’Imperi Japonés ve crear L’Imperi Títere.Gran Bretanya va mentenir des del inici el seu sistema polític i França tot el contrari que no va poder consolidar una organització politico-social.
Rússia que havia passat a ser la URSS va ser essenàri d’una gran lluita de poder.
La Guerra Civil Espanyola va afectar a Rúsia i la va convertir en un estat totalitari. La resta del món no va patir cap alteració. A EEUU Franklin Delano Roosevelt va estar al capdamunt de la recuperació econòmica del país després de la crisi provocada per la gran depressió del 1929.

1940
La Segona Guerra Mundial va marcar aquesta decada. El 1914 la guerra es va extendre per tot el món i aquest fa fer un canvi molt radical. El 1945, al final de la guerra, a Alemanya havia mort molta genti havia perdut molts béns materials igual que Japó. Ameriaca es va mantenir al marge de la confrontació.

Els Estats Units i la URSS, es van convertir en les dues uniques potències mundials. La Societat de Nacions va passar a ser la ONU,

El 1948, es va establir l’estat d’Israe gracies al Gran Bretanya i EUA, aquesta nova nació estava formada per població jueva, que provenien d’Europa on havian estat perseguits per els nazis.
Les dos forces principals de XIna que lluitaven contra Japó, que va ser el seu enemic durant la guerra. El bandol comunistava ser apollat per la URSS i el bandol nacionalista per EUA..
La India va aconseguir la seva idependencia a través de la revolució pacifista de mohandas Gandhi.

1950
La URSS rapidament es va convertir en l’enemic de l’occident i va aparèixer la guerra freda. Mao Zedong instala a la part continental de la seva nació un règim Comunista, Repúbica Popular China.
La disputa entre els dos eixos mundials, va crèixer a la guerra de corea. Es va iniciar una carrera d’armaments entre la URSS y EEUU.
EEUU va patir una revolució cultural impulsada per el creixament industrial i el fenòmen del consumisme.
Alemanya i Japó van crèixer economicament que en el temps es van convertir en grans potències mundials.
Japó i Alemanya eren els paisos amb més victories durant la guerra superant la URSS.
1960
El règim implantat per Fidel Castro i Che Guevara va orientar la política del país cap a la URSS. La “crisi dels misils de 1962” va estar apunts de causar una tercera guerra mundial, es va evitar gracies a Nikita Jruschov i John Kennedy.
A Europa es va formar la Unió Europea. Alemanya era la tercera potència economica mundial. A l’orient mitja hi havia hagut una gran transformació degut al nou estat D’Israel. La Xina de Maó va patir una transformació de la societat, mentre Japó va continuar dessenvolupant-secom a petència tecnològica.

1970
El conflictre àrab-israely la guerra de Vietnam domina la major part de la vida política.
El mercat del petroli arrastra a paísos industrialitzats a una crisi del sector energètic.
La casa blanca és l’essenari de l’escandol de Watergate que va fer que Nixon renunciés el càrrec. El blog comunista de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques comença a desintegra-se i es distàncien de Xina.
A Europa deixant de vanda la crisi energètica, els paisos occidentals igualen l’estil de vida d’ Estats Units. 1979 els musulmans tenen el control de Iràn liderat per Ayatolá Ruholá Jomeini.



1980


L’inici d’aquesta decada va quedar marcat per les tencions entre la URSS i EUA.
A Etòpia la situació es torna dramàtica debut a la sequía. 1989 la URSS i el blog soviètic es troben més dèbils que mai. Per novembre el mur de Berlín va ser destrossat.
Els paissos asiàtics es deserrollen industrialment.

1990

Aquesta dècada dona pas a un nou món. Despres de la caiguda del mur de Berlín van nèixer nous estats independents i noves reformes polítiques.Russia es governat per Boris Yeltsin, Estats Units per Bill Clinton i van crèixer econòmicament, va negociar amb l’orient mitjà per arreglar els conflíctes fins a trobar una solució. Xina comença a beneficiàr-se de la seva política i van passar al capitalisme.
El neixament de l’Unió Europea (1993) va fer que hi hagues un nou blog econàmic molt fort.
LÒrient mitjà augmenta la seva divissió interna. La guerra de golfo va ser l’event que més va dividir als arabs i alguns d’ells van arribar a formar part de EEUU i altres paisos occidentals per atacar a Irak. També va aparèixer l’Internet i marca una revolució cultural, però sense dubte va canviar l’estil de vida de tothom.

Característiques del Modernisme

El Modernisme a Caralunya va tenir molta importancia i expansió, ja que seguien els correnr procedent d’Europa, per tal de ser diferents a Espanya y reforçar el nacionalisme polític. Va ser un periode liderat per la Renaixença després d’una llarga decadència i la pèrdua dels drets i intitucions nacionals.

Les idees de renovació artística van ser creades per autors com: Ruskin, Viollet-le-Duc, William Morris, Walter Crane, Mackmurdo, Mackintosh, etc. Arquitectes com Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch van prendre liderat d’aquest moviment.

Domènech i Montaner va definir el “Modernisme arquitectònic” a Catalunya.

Els Modernistes, creien en la imaginació creativa com a creadora de símbols en contrast amb els eclèctics que pensaven en l'art com a representació objectiva de la realitat. El Modernisme representa a tot el món i en especial a Catalunya la llibertat pe la creació de noves formes no acceptades anteriorment.

El Modenisme català mostra un interès per mantenir i renovar les tècniques tradicionals de contrucció i decoració, utilitzan materials antics.

A Catalunya com a part de la “Renaixença”, diferents pintors com: Ramon Casas, Isidre Nonell o Santiago Rusiñol.

Alguns d'aquests artistes els “bohemis del Modernisme” es reunien des de 1897 en el cafè literari "Els quatre gats" instal·lat en un edifici de Puig i Cadafalch al carrer Montsió de Barcelona amb gran prestigi en els cercles modernistes. Aquestes reunions també eren freqüentades per artistes com Picasso (les seves pintures de les èpoques blava i rosa estan considerades com modernistes), Miquel Utrillo, Mir, Pichot i altres.

Aquesta actitud col·lectiva de renovació artística i progrés va ser la base per a l'impuls d'un dels més brillants períodes de l'art català.

Autors Realistes

View more presentations from Queralt Torrent Castelos.

Mapes d'edificis modernistes catalans

View more documents from Queralt Torrent Castelos.

REALISME

El Realisme és un moviment que intenta transmetre la realitat del moment. S’estén per tots els camps de creació humana, però la més important va ser a la literatura.
Amb les arts plàstiques, el país més destacat va ser França, a la meitat del segle XIX, el realisme és dificil de definir, la plasmació de de la realitat no ha de ser necessàriament còpia o imitació encara que sí s’ha d’assemblar a una certa visió generalitzada, el seu objectiu era representar el món de manera verídica, objectiva i imparcial, per tant no pot idealitzar.
· El manifest es basava en el següent:
·L’única font d’inspiració en l’art és la realitat.
·No admet cap tipus de bellesa preconcebuda.
·L'única bellesa vàlida és la que subministra la realitat, i l'artista el que ha de fer és
reproduir aquesta realitat sense embellir-la.
·Cada ésser o objecte té la seva bellesa peculiar, que és la que ha de descobrir l'artista.

NEIXEMENT DEL REALISME
Ja estaven cançats dels valors romàntics i el desig i van incorporar experiencies més directes i objectives en les obres. Entre el romanticisme i el realisme els seus plantajaments ideològics i formals són molts diferents.

LA IDEOLOGIA DE L’ART REALISTA
El realisme queda vinculat a les idees socialistes, peró amb clares diferències entre els autors, tenen interès per les classes més desfavorides , alguns tenen una actitud absolutament compromesa amb els interessos del proletariat i participen en esdeveniments polítics del moment i fa un art combatiu i altres més moderats, endolceixen la seva visió de la realitat.
Tots comparteixen una estètica basada en la representació directa de la realitat. Courbet era objectiu en canvi Daumier era més simple i Millet idealista. Tots comparteixen la radicalitat dels temes: davant la transcendència que concedeixen al tema romanticisme i academicisme, l'art realista entén que no hi ha temes banals i que, en conseqüència, qualsevol qüestió pot ser objecte d'interès pictòric.
Aquest plantejament té una enorme importància en un moment en què la pintura està sotmesa a la crítica oficial: els temes, les actituds, les composicions i fins a les mesures dels quadres s'ha d'ajustar a aquests criteris. Davant aquesta situació, els pintors realistes defensen una pintura sense argument, una captació simple de la realitat, en la qual el fonamental és la forma en què es representa la imatge i el so, i no el seu desenvolupament narratiu.

CARACTERÍSTIQUES
- Reflexió sobre la realitat, sense idealitzar la societat, la naturalesa i el passat com ho havia fet el corrent del Romanticisme.
- Van deixar de banda els temes sobrenaturals i màgics es van centran en temes més corrents.
- Principals subjectes era de la vida quotidiana.

Canvis del romanticisme al realisme:
- Inplantació de la burgesia oblidant-se de la causa de 1789.
- Prefereixen assaborir els plaers de la vida.

Consciència del artista dels problemes socials a les industries:
-Treballs per dones i nens amb jornades laborals interminables.
- Deixen de pintar estímuls revolucionaris de 1848.
- Es centren en el tema social i deixen de banda el tema polític.

PINTURA REALISTA
La pintura realista sorgeix després de la revolució francesa. Les condicions de vida econòmica i social pateixen una alteració profundíssima, que es reflecteix en les ideologíes, intenten transmetre la realitat representant a dones i nens treballant i també pintaven els habitatges insalurabres a on vivien.

Romanticisme

Romanticisme

View more presentations from Queralt Torrent Castelos.

ROMANTICISME

El Romanticisme es un moviment cultural i polític, neix a Alemanya a finals del segle XVIII. Comença com a moviment literari i rapidament es plasma en l’art. El romantisicme dóna molta importancia als sentiments, és un moviment artístic molt heterogeni i es presenta de manera diferent i singular en cada país on es desenvolupa. Al segle XIX el romanticisme d’esten d’Alemanya a Anglaterra, França, Itàlia, Espanya, Rússia, Polònia, Estats Units. Més envadavant es trenca i evoluciona en diversos corrents, com Parnasianisme, Simbolisme, Decadentisme o Prerrafaelisme, englobades en el Post-romanticisme, derivació del Modernisme hispanoamericà i espanyol. L’art fonamental del romanticisme va ser els camps de literatura, l’art i la música. Posteriorment el Surrealisme porta a l'extrem els postulats romàntics.
El romanticisme té les seguents característiques:
- La major importància del sentiment enfront la raó.
- La forta tendència nacionalista de cada país.
- La del liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat.
- La de l'originalitat en contra la tradició grecollatina.
- La creativitat enfront a la imitació neoclàssica.
- L'obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc a l'obra perfecta, conclosa i tancada.
- Roptura de la tradició, l’ordre i la jerarquia de valors culturals i socials.
- Busca constantment la llibertat autèntica.
Els agraden les coses personals, el subjectivisme i individualisme absolut. Els grans autors romàntics són rebels i trenquen amb qüalsevol normativa cultural com les tres unitats aristotèliques: acció, temps i lloc, i l’estil: barreja de prosa i vers i polimetria en el teatre. Els agraden els ambients nocturns i luctuosos. La influència del nou esperit romàntic es caracteritza per l’estudi de la literatura popular i literatura de llengües regionals. L’ expansió del Romanticisme va renovar el limitat llenguatge i estil del neoclassicisme i va donar entrada a un món exòtic i extravagant. Els autors fan servir tècniques medievals en lloc de tècniques gregues o romanes, s’allunyen de la realitat evadint-se del temps. En les obres hi predominen tots els sentiments de tristesa, malenconia, amor o a la solitud. Transmeten desig de llibertat de l’individu, el jo, subjectivisme i imposició del sentiment de la raó.