ROMANTICISME

El Romanticisme es un moviment cultural i polític, neix a Alemanya a finals del segle XVIII. Comença com a moviment literari i rapidament es plasma en l’art. El romantisicme dóna molta importancia als sentiments, és un moviment artístic molt heterogeni i es presenta de manera diferent i singular en cada país on es desenvolupa. Al segle XIX el romanticisme d’esten d’Alemanya a Anglaterra, França, Itàlia, Espanya, Rússia, Polònia, Estats Units. Més envadavant es trenca i evoluciona en diversos corrents, com Parnasianisme, Simbolisme, Decadentisme o Prerrafaelisme, englobades en el Post-romanticisme, derivació del Modernisme hispanoamericà i espanyol. L’art fonamental del romanticisme va ser els camps de literatura, l’art i la música. Posteriorment el Surrealisme porta a l'extrem els postulats romàntics.
El romanticisme té les seguents característiques:
- La major importància del sentiment enfront la raó.
- La forta tendència nacionalista de cada país.
- La del liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat.
- La de l'originalitat en contra la tradició grecollatina.
- La creativitat enfront a la imitació neoclàssica.
- L'obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc a l'obra perfecta, conclosa i tancada.
- Roptura de la tradició, l’ordre i la jerarquia de valors culturals i socials.
- Busca constantment la llibertat autèntica.
Els agraden les coses personals, el subjectivisme i individualisme absolut. Els grans autors romàntics són rebels i trenquen amb qüalsevol normativa cultural com les tres unitats aristotèliques: acció, temps i lloc, i l’estil: barreja de prosa i vers i polimetria en el teatre. Els agraden els ambients nocturns i luctuosos. La influència del nou esperit romàntic es caracteritza per l’estudi de la literatura popular i literatura de llengües regionals. L’ expansió del Romanticisme va renovar el limitat llenguatge i estil del neoclassicisme i va donar entrada a un món exòtic i extravagant. Els autors fan servir tècniques medievals en lloc de tècniques gregues o romanes, s’allunyen de la realitat evadint-se del temps. En les obres hi predominen tots els sentiments de tristesa, malenconia, amor o a la solitud. Transmeten desig de llibertat de l’individu, el jo, subjectivisme i imposició del sentiment de la raó.