REALISME

El Realisme és un moviment que intenta transmetre la realitat del moment. S’estén per tots els camps de creació humana, però la més important va ser a la literatura.
Amb les arts plàstiques, el país més destacat va ser França, a la meitat del segle XIX, el realisme és dificil de definir, la plasmació de de la realitat no ha de ser necessàriament còpia o imitació encara que sí s’ha d’assemblar a una certa visió generalitzada, el seu objectiu era representar el món de manera verídica, objectiva i imparcial, per tant no pot idealitzar.
· El manifest es basava en el següent:
·L’única font d’inspiració en l’art és la realitat.
·No admet cap tipus de bellesa preconcebuda.
·L'única bellesa vàlida és la que subministra la realitat, i l'artista el que ha de fer és
reproduir aquesta realitat sense embellir-la.
·Cada ésser o objecte té la seva bellesa peculiar, que és la que ha de descobrir l'artista.

NEIXEMENT DEL REALISME
Ja estaven cançats dels valors romàntics i el desig i van incorporar experiencies més directes i objectives en les obres. Entre el romanticisme i el realisme els seus plantajaments ideològics i formals són molts diferents.

LA IDEOLOGIA DE L’ART REALISTA
El realisme queda vinculat a les idees socialistes, peró amb clares diferències entre els autors, tenen interès per les classes més desfavorides , alguns tenen una actitud absolutament compromesa amb els interessos del proletariat i participen en esdeveniments polítics del moment i fa un art combatiu i altres més moderats, endolceixen la seva visió de la realitat.
Tots comparteixen una estètica basada en la representació directa de la realitat. Courbet era objectiu en canvi Daumier era més simple i Millet idealista. Tots comparteixen la radicalitat dels temes: davant la transcendència que concedeixen al tema romanticisme i academicisme, l'art realista entén que no hi ha temes banals i que, en conseqüència, qualsevol qüestió pot ser objecte d'interès pictòric.
Aquest plantejament té una enorme importància en un moment en què la pintura està sotmesa a la crítica oficial: els temes, les actituds, les composicions i fins a les mesures dels quadres s'ha d'ajustar a aquests criteris. Davant aquesta situació, els pintors realistes defensen una pintura sense argument, una captació simple de la realitat, en la qual el fonamental és la forma en què es representa la imatge i el so, i no el seu desenvolupament narratiu.

CARACTERÍSTIQUES
- Reflexió sobre la realitat, sense idealitzar la societat, la naturalesa i el passat com ho havia fet el corrent del Romanticisme.
- Van deixar de banda els temes sobrenaturals i màgics es van centran en temes més corrents.
- Principals subjectes era de la vida quotidiana.

Canvis del romanticisme al realisme:
- Inplantació de la burgesia oblidant-se de la causa de 1789.
- Prefereixen assaborir els plaers de la vida.

Consciència del artista dels problemes socials a les industries:
-Treballs per dones i nens amb jornades laborals interminables.
- Deixen de pintar estímuls revolucionaris de 1848.
- Es centren en el tema social i deixen de banda el tema polític.

PINTURA REALISTA
La pintura realista sorgeix després de la revolució francesa. Les condicions de vida econòmica i social pateixen una alteració profundíssima, que es reflecteix en les ideologíes, intenten transmetre la realitat representant a dones i nens treballant i també pintaven els habitatges insalurabres a on vivien.

Romanticisme

Romanticisme

View more presentations from Queralt Torrent Castelos.

ROMANTICISME

El Romanticisme es un moviment cultural i polític, neix a Alemanya a finals del segle XVIII. Comença com a moviment literari i rapidament es plasma en l’art. El romantisicme dóna molta importancia als sentiments, és un moviment artístic molt heterogeni i es presenta de manera diferent i singular en cada país on es desenvolupa. Al segle XIX el romanticisme d’esten d’Alemanya a Anglaterra, França, Itàlia, Espanya, Rússia, Polònia, Estats Units. Més envadavant es trenca i evoluciona en diversos corrents, com Parnasianisme, Simbolisme, Decadentisme o Prerrafaelisme, englobades en el Post-romanticisme, derivació del Modernisme hispanoamericà i espanyol. L’art fonamental del romanticisme va ser els camps de literatura, l’art i la música. Posteriorment el Surrealisme porta a l'extrem els postulats romàntics.
El romanticisme té les seguents característiques:
- La major importància del sentiment enfront la raó.
- La forta tendència nacionalista de cada país.
- La del liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat.
- La de l'originalitat en contra la tradició grecollatina.
- La creativitat enfront a la imitació neoclàssica.
- L'obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc a l'obra perfecta, conclosa i tancada.
- Roptura de la tradició, l’ordre i la jerarquia de valors culturals i socials.
- Busca constantment la llibertat autèntica.
Els agraden les coses personals, el subjectivisme i individualisme absolut. Els grans autors romàntics són rebels i trenquen amb qüalsevol normativa cultural com les tres unitats aristotèliques: acció, temps i lloc, i l’estil: barreja de prosa i vers i polimetria en el teatre. Els agraden els ambients nocturns i luctuosos. La influència del nou esperit romàntic es caracteritza per l’estudi de la literatura popular i literatura de llengües regionals. L’ expansió del Romanticisme va renovar el limitat llenguatge i estil del neoclassicisme i va donar entrada a un món exòtic i extravagant. Els autors fan servir tècniques medievals en lloc de tècniques gregues o romanes, s’allunyen de la realitat evadint-se del temps. En les obres hi predominen tots els sentiments de tristesa, malenconia, amor o a la solitud. Transmeten desig de llibertat de l’individu, el jo, subjectivisme i imposició del sentiment de la raó.